Els indis i la intel·ligència corporal

Tot i caminar descalços i bramar càntics al sol, els indis disposaven d’una inusual intel·ligència emocional que utilitzaven per a tot tipus de tasques introspectives. És així com els rituals de purificació a l’interior dels inipis o les danses tribals al voltant de les brases aconseguien aproximar als indis a l’autèntica saviesa, o al que avui dia anomenem benestar. Durant dècades, diferents tribus com els sioux, els cheyennes o els lakotas van desenvolupar una intel·ligència particular, la intel·ligència kinestèsica-corporal (Howard Garner). Aquest tipus intel·ligència els permetia romandre connectats amb la naturalesa i amb els quatre elements primordials: la terra, el foc, l’aire i l’aigua. Malgrat els impediments dels colonitzadors, els indis americans van seguir lluitant per defensar una consciència basada en el naturalisme: el respecte per la natura, els animals i les persones, juntament amb una constant recerca personal través dels sentits i el silenci.

Avui dia, la magnitud d’estímuls innecessaris fa de l’intel·ligència a través dels sentits una inòpia. Lluny de formar part de la direcció de la nostra vida, el cos segueix sent substituït pels abusos de la modernitat. Amb cert humor fèrtil, ens podríem plantejar tornar a ser indis… almenys durant els moments importants de la nostra vida.