La gestió del temps: la pausa.
16862
post-template-default,single,single-post,postid-16862,single-format-standard,qode-quick-links-1.0,ajax_fade,page_not_loaded,,no_animation_on_touch,qode-theme-ver-11.0,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
 

La gestió del temps: la pausa.

La gestió del temps: la pausa.

La gestió del temps diu molt de nosaltres, diu molt sobre el nostre ritme de vida i ens mostra de forma particular les nostres accions quotidianes. No sempre ens és fàcil descobrir per què algunes accions ens són imprescindibles, i d’altres, totalment prescindibles. No sempre ens és fàcil esbrinar si altres accions ens ajudarien a viure amb més harmonia.

En gran mesura, la gestió del temps ens retracta sobre com ocupem la vida, de quina manera habitem l’escenari. Gestionar el temps és en realitat ocupar-lo, i amb el pas dels anys, les persones acaben cultivant un estil d’ocupar el temps, d’estar-s’hi. Podem ocupar el temps amb harmonia i cultivarem una vida harmònica, o bé podem cultivar el temps amb celeritat i probablement cultivarem una vida ansiògena. Si obrim qualsevol biografia contemporània, o història personal, ens adonarem de la llarga filera de determinacions no concloses on ens sentim sotmesos – impel·lits en el millor dels casos-, a cada etapa de la nostra vida.

Per què quan el nostre organisme ens demana una pausa, un descans, tenim dificultats per donar-li un lloc al nostre temps? On hem après a no fer lloc al descans? Per què tants ens resignem al descans per tal d’assumir a contra-natura amb una exigència externa? Al llarg del dia, quant de temps dediquem a cultivar la pausa? Quanta estona al llarg de les vint-i-quatre hores destinem a buscar un espai per a nosaltres, apartat de la feina, on trobar un moment de serenor i calma mental? Quant de temps ocupa la nostra exigència amb l’exterior (feina, tasques de la llar, amics)? Quant de temps ocupem la nostra salut emocional i física?

Ens ha inspirat Pausa, de Izal… desitgem que també ho faci amb vosaltres.

Yo solo pido pausa y tú me das ojos de huracán
Yo solo pido calma y tú haces espuma el agua del mar
Solo pido silencio y gritas que no digo la verdad
¿Tú qué sabrás?
Si despiertas lejos de esta casa
¿Tú qué sabrás?
Si no vives dentro de esta jaula
Yo solo quiero pausa, tú rebobinar
Yo solo busco un ritmo lento, tú velocidad
Yo solo pido una dulce mentira, tú toda la verdad
¿Tú qué sabrás?
Si despiertas lejos de esta casa
¿Tú qué sabrás?
Si no vives dentro de esta jaula
¿Tú qué sabrás?
Si nunca nadaste en mis entrañas
¿Tú qué sabrás?
Si no vives dentro de esta jaula.

No hi ha comentaris

Publica un comentari