Es busca empatia.

Sí, es busca. Ningú sembla recordar l’última vegada que la van veure a ple rendiment. Sembla que ha deixat un rastre ben difícil, eteri. Ha plegat de les institucions, dels carrers i també d’algunes cases. Com és una casa sense empatia? Un desert, un llapis buit? Alguns han oblidat d’on va venir, quina era la seva llengua materna, on era la seva terra originària i quins amics compartia amb altres amics. La bona memòria es perd quan perdem empatia, i si la memòria mor amb empatia, què mor aleshores? La memòria pot ser un calaix de sastre ple de fortaleses i miralls on retrobar-se amb el món o bé tot el contrari, una caixa de pandora, negra, on s’hi amaguen els pitjors costums universals.

És per això que es busca empatia, sí, es busca. Empatia d’amor, per garantir l’amor lliure entre totes les persones; empatia política, per garantir el dret i la llibertat de tots els pobles; empatia social, per garantir que tothom tingui oportunitats per aprendre i créixer; empatia física, per garantir la pau i no caure mai en la violència; empatia familiar, per garantir la comunicació i l’entesa entre totes les persones que conformen una o vàries famílies. Com podeu veure tot pot ser empatia, però ara empatia es busca. Ningú sembla recordar l’última vegada que la van veure ballar. Diuen que va partir cap al sud, allí on la gent encara no té un sou i els somriures no es malgasten amb falsa educació.

Moltes persones afirmen que encara tenen una mica d’empatia: empatia parcial i relativa, empatia a mitges, flexible i amb bones prestacions. Empatia de digestió fàcil, que no ens cansi l’ànim i que, sobretot, sigui barata. Una empatia optimitzada pel millor motor, econòmic i que asseguri la feina i l’imaginari material. Estimats amics: es busca empatia, sí, tot i que alguns afirmen que tenen un tros d’empatia. Un tros, dos trossos: però on és empatia?

Arribats aquí, com a defensors de lluites compartides, em temo que cal que seguim cercant empatia. Trobar-la sencera i plena, és clar, perquè amb només una part no podem viure ni junts ni juntes. Avarícia ha convertit empatia amb un fart d’interessos; explotació ha convertit empatia amb un traficant de somnis; felicitat ha convertit empatia en una vida de disseny. El poder és el primer enemic d’empatia, potser per això vol desaparèixer. On és l’educació empàtica? Amb una mica de sort, tot plegat només serà un avís i finalment trobarem empatia, sí, i les ferides de sempre seran les flors que per fi hem volgut i hem pogut nodrir.

caCatalan