Amb el patiment a les espatlles i tots els seus efectes tot sovint escollim – de forma més o menys conscient – fer front als nostres problemes esperant: esperant que arribi el miracle. Esperant que “la qüestió molesta” es resolgui per si sola, sense tenir que sentir-nos obligats a enfangar-nos massa. Esperant a que el problema acabi diluint-se del tot sense causar cap més entrebanc. Aquesta actitud davant els problemes no sempre dona un bon resultat i en la majoria dels casos no només incrementa la percepció del problema sinó que acaba rebaixant la nostra salut emocional.
Quan provem d’abordar el patiment, des del més aparentment genuí fins al més enrevessat, ens trobem d’entrada amb dues tendències: l’aferrament al problema i l’evitació al problema. Tot i que les dues esdevenen fórmules universals no acostumen a desfer el nus del patiment i acaben configurant-se en els seus extrems com a alternatives insuficients per retrobar una nova harmonia. Per una banda, esperar la solució al conflicte, sense ser capaços de diferenciar-nos-hi, i per l’altre, esperar la solució sense prendre cap tipus de partit.
Avui podem assegurar que gran part dels aprenentatges de la infància i l’adolescència influeixen en el desenvolupament i l’organització de les dinàmiques familiars del present i del futur. Les vivències que tenen a veure amb la nostra família d’origen ens concedeixen la bonica possibilitat de descobrir de quina manera esperem els miracles, o millor dit, de quina manera hem estat capaços – o com hem après – a fer front a la incertesa i la presa de decisions durant el nostre cicle vital.
No voler adonar-se de quina manera participem del nostre univers familiar i creure en els miracles se’ns presenta (segons la nostra manera d’entendre la salut) com una utopia buida, incoherent, sense la responsabilitat que cada moment de la vida demana.
Volem compartir un fragment de Little Miss Sunshine (2006), una comèdia molt recomanable per comprendre què significa prendre partit dels problemes: de la inseguretat, de l’autoestima, de les pèrdues, fent-nos responsables del que ens passa, actuar, i deixar d’esperar miracles una vegada per totes. És només des de la propia convicció en la nostra història, des d’on podem aprendre a defensar i a lluitar pels nostres valors, per aquells que compartim amb la nostra família d’origen i aquells que potser ja no, amb el reconeixment i el valor que tothom necessita per seguir construint una vida plena.
Catalan 
Spanish
Comentaris recents