L’amor

L’amor ens fa fer coses extraordinàries. Lluny de ser una emoció tranquil·la, sovint l’amor ens fa perdre tant la direcció com el sentit de les nostres relacions. Si no hi posem consciència, l’amor pot convertir-se de cop i volta en el contrari de la seva mateixa essència, doncs per amor no només s’estima sinó que també es maltracta i es fa mal; és aleshores quan deixa de ser extraordinari. Entre el donar i el rebre, l’amor posa en joc recursos que tenen a veure amb l’autoestima i amb les creences sobre un mateix que, si no són del tot conscients, poden arribar a malmetre el sentit autèntic de l’amor. És per això que cal aturar-se i pensar si la nostra manera d’estimar conté, per dir-ho d’alguna manera, un recàrrec, o del contrari n’està lliure. No sempre qui estima amb més  força està més aprop de la saviesa.

L’amor ens ajuda  a comprendre les nostres relacions i sobretot ens ha de recordar sempre que no hi ha dues persones com nosaltres. Tots som únics! Qui s’estima, al capdavall, sap aprofitar el temps necessari per a cada cosa així com el temps necessari, també, per cuidar-se i estimar-se.