Som el resultat de milers de variables.                                                                                                                                        Totes les parts es transformen quan entren en contacte amb d’altres.                                                     

La psicologia budista parla d’interconexió per descriure la necessitat de canviar la manera que tenim de vincular-nos amb el món, les persones, els recursos naturals, les emocions i la matèria.

Estar interconnectats en una societat líquida, on tot succeeix amb una celeritat obsessiva (i) normalitzada, ens ajuda a bloquejar l’individualisme i a obrir-nos, a emprendre, una realitat molt més àmplia que presenta més oportunitats i més salut emocional. Mentre que la tendència a l’individualisme consisteix a separar diferents entitats que es comparen, s’exclouen i entren en conflicte, la interconnexió proposa una mirada interna i externa en la manera de relacionar-nos amb la societat global.

Interna i externa perquè els nostres pensaments i actituds afecten emocionalment tant a les persones com a les coses que ens envolten. De forma més àmplia, el que nosaltres generem acaba formant part d’un tot compartit, ja sigui un planeta, un bosc, una família o una relació. Tot acaba tornant d’alguna manera o altra, !som els veïns de les nostres relacions!

Entrenar la interconnexió és un camí revolucionari i terapèutic fer afavorir una relació nutritiva amb tot allò que forma part de nosaltres, de la nostra vida dia a dia, i al mateix temps dona valor a la Terra, els seus recursos, que no deixa de ser la mare de la nostra espècie. Com ens recorden els sabis, la naturalesa no és el paisatge, és molt més!

caCatalan