Prendre partit de l’alegria

Alegria de viure. Alegria de ser singulars. Alegria de compartir. Alegria per una fotografia. Alegria d’una bona notícia. Alegria d’escoltar aquella cançó. Alegria de retrobar-te amb un amic. Alegria del mal temps. Alegria de tenir una família. Alegria de menjar bé. Alegria d’un aroma. Alegria de visitar la natura. Alegria de ser part de la natura. Alegria de tenir secrets. Alegria de poder compartir els secrets. Alegria de llegir. Alegria de comprendre. Alegria amb els amics. Alegria pel risc. Alegria de partir. Alegria de viatjar. Alegria de tocar. Alegria dels calfreds. Alegria d’ajudar. Alegria de l’amor. Alegria de rebre un regal inesperat. Alegria del silenci. Alegria de la festa. Alegria de no saber. Alegria de tenir criteri.  Alegria de tenir suficient… Alegria d’agrair. Alegria de dir que sí. Alegria de dir que no. Alegria pel sexe. Alegria de la generositat. Alegria per allò que es desconeix. Alegria de plorar. Alegria per un consell. Alegria d’intuir. Alegria del passat. Alegria d’adonar-se de les alegries del passat. Alegria de tenir temps. Alegria d’emocionar-se. Alegria pels morts. Alegria de ser afortunat. Alegria de poder recordar. Alegria de la innocència. Alegria de la pluja. Alegria de poder demanar ajuda. Alegria de tenir vergonya. Alegria de la por. Alegria de prendre partit de l’alegria.

Ningú pot forçar-nos a ser alegres. Sentir alegria en un món pràcticament deshumanitzat no ens fa ingenus, al contrari, ens permet ser persones més creatives i més generoses. Qui es permet sentir alegria amb freqüència entrena la seva capacitat de donar i de rebre amb més intensitat, i per tant, amb el temps podrà compartir moltes més experiències que la resta. L’alegria, lluny de ser una actitud que promogui la indiferència, ha de permetre convertir les inquietuds del món en afecte en moviment, en coneixement, en un afecte imparable i plenament conscient. Per on comencem , doncs, a prendre partit de l’alegria?