Dubtar d’una paraula. Dubtar de la feina. Dubtar d’un pacte. Dubtar d’una decisió. Dubtar Del que menges. Dubtar de la bellesa. Dubtar marxar. Dubtar dels amics d’ahir. Dubtar dels amics d’ara. Dubtar del patiment. Dubtar del temps. Dubtar de la tecnologia. Dubtar sobre l’hospitalitat. Dubtar d’una relació. Dubtar del que toques. Dubtar dels teus pensaments. Dubtar sobre els diners. Dubtar del teu país. Dubtar sobre l’egoisme. Dubtar de les teves emocions. Dubtar sobre les seves emocions. Dubtar sobre el que compres. Dubtar del sexe. Dubtar del que prediques. Dubtar d’allò que veus. Dubtar d’allò que no veus. Dubtar de la política. Dubtar sobre els judicis ràpids. Dubtar sobre els teus principis. Dubtar barallar-se. Dubtar sobre la mort. Dubtar de la solidaritat. Dubtar la falta de silenci. Dubtar l’excés de silenci. Dubtar l’enamorament. Dubtar sobre la vergonya. Dubtar sobre un llibre. Dubtar el lloc on vius. Dubtar sobre un somni. Dubtar sobre un record. Dubtar una promesa. Dubtar sobre l’amor. Dubtar sobre el cos. Dubtar del que necessites. Dubtar del que vols ser. Dubtar de l’experiència. Dubtar de com vols acabar.

Dubtem i acumulem el dubte sense obrir l’aixeta de les accions. Sense l’acció el dubte difícilment es mobilitza positivament i queda estancat en l’abisme de la celeritat on vivim. Dubtar té un sentit poderós si s’experimenta i es comparteix. El dubte com a màxima expressió del neutoticisme només ens pot portar a la frustració. Cal aprendre a experimentar el dubte (en vida!)

caCatalan