Dir que no

Dir que no al tercer cafè. Dir que no al mal humor. Dir que no al mal temps. Dir que a no a una acusació. Dir que no a una proposta poc convincent. Dir que no a les persones que no et reconeixen. Dir que no a les conductes agressives. Dir que no a l’abús de poder. Dir que no a la queixa. Dir que no a la feina que, realment, no vols.  Dir que no al menjar tòxic. Dir que no a una lleialtat. Dir que no als records que no són útils. Dir que no a l’exigència obsessiva. Dir que no a les rabietes. Dir que no a les excuses. Dir que no a la vida que no vols.

El problema de dir que no es remunta a temps prehistòrics. En gran mesura, dir que no a hàbits poc útils va permetre a la nostra espècie innovar i evolucionar per damunt la resta. Encara que pugui semblar una ocurrència, mentre el nostre cos es resigna a la intempèrie, la nostra ment segueix dient que sí amb el cap quan en realitat vol dir que no, ignorant la seva naturalesa, i obviant una escletxa que l’homo sapiens sapiens encara no ha sabut identificar. Podrem fer-ho nosaltres? Podrem dir, nosaltres, no!?